1.714.000 mascaretes

1.714.000 mascaretes. La polèmica està servida per iniciativa d’algun ocurrent funcionari de l’estat. Sovinteja, entre les crítiques al Buch (que mira que l’home n’és de criticable i més), una línia argumental que és recurrent entre els partidaris d’esquerres de la unitat de la pàtria espanyola: els catalans (aquest cop a seques, no només els independentistes) no tenen dret a reivindicar cap victimització específica per part del franquisme, ja que la dictadura va agredir el conjunt de pobles d’Espanya i a més amb la col·laboració de bona part de la dreta catalana. Sempre m’ha sembrat, aquest, un raonament curiós. En primer lloc perquè el fet innegable que hi hagi catalans unionistes, franquistes, etc. demostra més aviat la naturalesa més política que nacional de la proposta de república catalana, i en segon lloc perquè nega un dels aspectes de tot sistema social injust, la interseccionalitat.
Sense deixar l’exemple del franquisme, és evident que dones o homosexuals van ser objecte d’opressions específiques durant la guerra i els 40 anys posteriors. A ningú li passaria pel cap negar al feminisme una naturalesa antifeixista pel fet que també molts homes van ser objecte de persecució, oi? Així com els obrers i camperols rojos i anarquistes eren víctimes de la imposició d’un model econòmic i social de capitalisme militaritzat, les dones i homosexuals ho eren d’un model de societat patriarcal i heteronormatiu. Per quins set sous doncs els catalans, bascos, gallecs i andalusos que se sentien i volien tals (és a dir no aquells que se “senten espanyols” a Euskadi, Catalunya, Galicia o Andalusia) i que per això eren considerats enemics o diversos a corregir, no haurien de denunciar i recordar l’agressió – carregada d’elements específics (un obrer madrileny podia ser detingut per fer vaga, no per parlar el seu idioma) – que van patir per part de l’estat franquista (i després de la seva seqüela monàrquica)?
Confesso que cada dia em desconcerta més la reivindicació un xic histèrica d’una Espanya republicana plena de Llorcas i Machados contra la ofensa separatista, amb la construcció d’un imaginari en el qual la part de la societat catalana manipulada per la seva burgesia (menys la del Círculo ecuestre, Ibex 35, patronales diverses, multinacionals, banca, …) vol aixecar un estat capitalista i egoista contra els pobles d’un país on han triomfat els valors i les formes de les democràcies més avançades. Un país on Llorca està al Panteó de la Nació, els Borbons a l’exili, hisenda és un Roobin Hood que extorsiona els rics per donar diners als pobres, les terres s’han col·lectivitzat, la corrida és un mal record, els maquis són homenatjats arreu, el tribunal suprem i els caps d’exèrcit i policies s’han format en ONG de defensa dels drets humans, la banca és pública, electricitat, aigua, gas i comunicacions són sota control públic, les presons es van tancant.
A veure, companys: aquest país no existeix, de fet té menys probabilitats d’existir algun dia que una república catalana… idiotas (amb carinyo)!