Compromesso storico

COMPROMESSO STORICO

El PCI dels anys 70 era el més gran d’Occident, una organització poderosa, ramificada en tots els camps (des de l’econòmic – amb macro cooperatives i caixes – a l’esportiu, passant per l’organització de la cultura i del lleure – ARCI – o la comunicació – amb editorials, diaris i revistes). Tenia una influència directa en el principal sindicat, la CGIL, i una presència consistent fins i tot en associacions de la judicatura (Magistratura Democratica).

La Casa del Popolo i la festa dell’Unità (el diari oficial, distribuït cada diumenge per desenes de milers de militants arreu del territori) eren institucions de referència a ciutats i pobles de gairebé tot el centre-nord.

Amb més del 30% de l’electorat i 1.800.000 afiliats, el partit governava, a més, en ajuntaments, províncies i algunes regions (sense interrupcions des de finals de la guerra en Toscana i Emilia Romagna).

Togliatti, en la primera postguerra (1945) va allunyar el partit de temptacions revolucionàries (també encoratjat per l’exemple de Grècia, on la insurrecció comunista va ser esclafada en sang per les tropes aliades) i va fer pesar en la configuració del primer govern, i sobretot en la redacció de la constitució, el rol que  havia tingut en la resistenza antifeixista.

Continua llegint

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Estàtues i memòria

La polèmica de les estàtues, que en realitat és un pols pel control polític d’un espai ciutadà, s’inscriu al meu entendre en l’eterna pugna entre élites (econòmiques, polítiques o intel·lectuals) per la definició/gestió de llocs on crear i des d’on irradiar lectures de la història recent funcionals als diversos projectes. Aquest cop s’enfronten, amb els respectius aparells i aliances acadèmiques, mediàtiques i associatives, aquells que aposten pel 1714 com a mite fundador del catalanisme i aquells que a partir d’una mirada pedagògica sobre la repressió pretenen bastir l’argumentari per una segona transició que modernitzi definitivamente el regne d’Espanya. Continua llegint

Publicat dins de Memòria | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

PATRIARCATOFOBIA

Un consell: no obris el fitxer si no estàs disposat a llegir-lo fins al final. Són un parell de pàgines

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Publicat dins de Debat | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Un gobierno de izquierda

Hay compañeros/as que te miran con sorpresa y recelo cuando comprueban que no compartes su entusiasmo por el cambio que se acerca, por el sorpasso, por la perspectiva de tener todo un gobierno de izquierda con el PSOE (sic!), por los comunes, por el populismo que ya no es una palabrota porque lo ha dicho un tal Laclau, por lo bien que se lo va a pasar la gente que ahora se lo pasa muy mal.
No sé si, más allá del estribillo sobre “ventanas de oportunidades”, muchos de ellos – gente que habitaba movimientos donde institucionalismo, elecciones, partidos, propaganda eran expresiones de mal gusto – han analizado los porqués de su nuevo y entusiasta interés por campañas electorales, leyes de homs, alianzas entre partidos y abrazos entre líderes, culto a la personalidad e realpolitik. Si han reflexionado de donde ha surgido este entusiasmo regenerador de un sistema, que ya dábamos por denostado, que los invade barriendo a su paso todo espíritu crítico.

Continua llegint

Publicat dins de Debat | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris

SULLA SITUAZIONE POLITICA CATALANA E SPAGNOLA… DAL BASSO E A SINISTRA

 

Sono passati ormai 11 mesi dalle elezioni comunali che hanno visto in molte delle principali città di tutta la Spagna conquistare il governo formazioni uscite da quella che si è data a chiamare “nuova política” e, in Catalogna, quasi quattro dalla costituzione del governo independentista.

Troppo poco per avventurare bilanci, ma abbastanza per individuare tendenze.

Azzarderò una breve analisi prendendo spunto dall’esperienza di attivismo di base in diversi movimenti presenti a Barcellona, ignorando volontariamente le polemiche giornalistiche o di politica istituzionale che occupano la ribalta dell’informazione, in particolare quella che viene diffusa a livello internazionale.

E parlerò della Catalogna, la realtà che conosco meglio.

Continua llegint

Publicat dins de Autonomia, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

I una mica d’acció directa?

Iberdrola cortó la luz a 265.175 hogares en 2015 mientras su presidente cobraba 26.027 € al día…

I el Tribunal Constitucional tumba la llei catalana que pretenia limitar els talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat per part de les companyies.

Les reaccions? Els independentistas – sobretot els de nou encuny – clamen al cel reafirmant-se en allò de que “la culpa és de Madrid” i que cal la independència. Els “comuns” (que no comunistas eh!) s’esgargamellen dient que la culpa és dels fatxes del PP i que amb un govern d’esquerres amb Podemos (i el PSOE!?!? ihihih) això no passaria – mentre que amb la independencia si -. Els moviments contra la pobresa energética ploren a llàgrima viva proposant denuncies, canvis legislatius, assegurant que la Gene de totes maneres pot fer coses, exigint que les administracions adoptin mesures.

Continua llegint

Publicat dins de Debat | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Amnistia, llibertat (pero de veritat)

Es parla molt de la necessitat de cuidar-se, des de fa un temps, dins dels moviments socials. Al principi em va agradar el concepte, ja que semblava un pas endavant respecte a la vella idea d’activisme com a sacrifici i duresa, que sovint deixava fora de joc i de lloc els aspectes relacionals, d’humanitat.

Continua llegint

Publicat dins de Repressió | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari