Autocrítica

Una de les pràctiques que hem anat perdent pel camí en aquestes últimes dècades de post-tot és la de l’autocrítica. Ep, no l’autoflagel·ladora, del “ho hem fet tot malament i més valdria que ens tiréssim d’un sisè pis”, si no la normaleta, que consisteix en valorar allò que has fet, veure què ha funcionat i què ha fallat i, a partir d’aquí, corregir aspectes de la teva actuació o del teu programa.

En lloc d’això hem integrat la idea que, si la campanya o la iniciativa política no funciona, el procediment correcte és: 1) culpar algun altre, 2) presentar els resultats oportunament maquillats 3) ignorar els fracassos propis i respondre recordant els aliens.

Ja sé, sóc un fòssil polític a qui se li escapen les subtileses de la nova política, però m’ha irritat rebre el fulletó d’autopropaganda de l’ajuntament  pels dos anys de canvi a la ciutat.

Continua llegint

Publicat dins de Autonomia, Debat | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

ESTADO AUTORITARIO

L’Ana Pastor entrevista la portaveu de Podemos. Pregunta “Creen ustedes que España es un estado autoritario, tal como dijo Guardiola en su discurso?”.

La resposta és “el PP utiliza las Instituciones para llevar a cabo políticas poco democráticas”… més o menys.

Per aquestes coses no puc evitar de preguntar-me quina mena de projecte estan bastint aquesta gent de la nova política. Perquè per no tenir sembla que no tinguin clar ni com és el mon que han vingut a transformar.

L’estat, per exemple, que no és un conglomerat d’institucions neutres i neutrals que es decanten cap a lo progre o a lo carca en funció de la orientació del govern de torn, si no un sistema d’organismes estructuralment funcionals al manteniment i reproducció del sistema socio-econòmico-ideològic dominant (sigui capitalista, socialista, teocràtic o feudal).

Organismes que cal analitzar en la seva gènesi, autonomia formal, poder i naturalesa.

 

Continua llegint

Publicat dins de Repressió | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Desmemòria i terror.

Franco, com a bon militar, sabia perfectament quan útil és escampar el terror entre les files enemigues: saber que tindrà una mort horrorosa o que podran assassinar o violar els seus fills pot debilitar molt l’ardor guerrer del teu enemic.

Els colpistes del 36 van emprar de forma científica dos cossos del seu exèrcit especialitzats en aquesta tasca:

per una banda les aviacions alemanya i italiana (amb els horrors de Gernika, Barcelona, Granollers) van aportar el factor desconegut i tecnològic, amb la mort i la destrucció que, per primera vegada en la memòria humana, plovien del cel segant vides a l’atzar.

Per l’altra la “Guardia mora” i els tambors marroquins, mercenaris reclutats – a la força o amb la promesa de botí – entre poblacions rifenyes (80.000 soldats), tenien la missió de castigar els pobles i ciutats que es resistien o els “rojos” capturats. I el càstig eren massacres, tortures, robatoris, violacions.

Franco no es va inventar res, però va ser molt meticulós en l’aplicació de la recepta. I va tenir èxit: 80 anys després la por encara és viva.

Fa autèntica basarda veure com, en un moment en que a Siria i a molts llocs del planeta, s’implementen les mateixes pràctiques terroristes, amb els mateixos objectius (des de l’aire o amb el fil de ganivets), aquí el record d’aquelles atrocitats s’hagi banalitzat fins esdevenir eteri…

Periodistes que emprant llenguatge poètic (“Marinetti en el cel de Barcelona”) commemoren els primers bombardeigs de saturació contra poblacions civils, tot rebutjant de pla la idea de qualsevol compensació o rescabalament per crim de guerra. Partits hereus dels privilegis franquistes que afirmen que no cal remenar el passat, aliats en tombar propostes ciutadanes amb altre partits que consideren que amb un recordatori i, com a molt unes disculpes, n’hi haurà prou per girar pàgina. Autoritats italianes que mai han volgut fer cap gest de contrició pel suport decisiu dels seus aviadors a la matança franquista. Autoritats alemanyes que es disculpen amb Gernika però amb la boca petita. Banalització del mal.

40 anys després de la mort del dictador tot segueix al seu lloc, Valle de los Caídos en peus i morts a les cunetes. I als pressupostos generals de l’estat es destina una partida de 7,5 milions d’euros per a la … Guardia Mora de Franco. Alguns, pocs, denunciem la vergonya d’un estat que paga matons feixistes, provocant la intervenció airada d’un activista “multi culti” que pràcticament m’acusa d’islamòfob: “Eren pobre gent, pagesos del Rif i els cristians també van fer moltes barbaritats a la seva terra (sic!)”.

La fusió entre desmemòria i relativisme ètic i polític produeix monstres.

 

Publicat dins de Memòria | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Què passa amb la campanya “bombes d’impunitat”? (carta oberta als moviments)

El 25 de maig de 2016 es presentava al Pati Llimona el manifest de la campanya Bombes d’Impunitat, impulsada per diversos col·lectius, organitzacions sindicals, entitats memorialistes i acadèmiques. La campanya tenia com a objectiu, a partir d’una de les moltes anomalies espanyoles (l’absència de reconeixement dels danys infligits per les forces agressores nazi feixistes) recuperar el fil d’experiències d’opressió, repressió i lluita que des del 36 arriben als nostres dies.

Una primera fita era que la exigència de rescabalament, necessària en si mateixa, podia reforçar l’argumentari de múltiples campanyes i àmbits de la protesta social.

La proposta, conflictiva en el marc dels actuals equilibris estatals i europeus, també pretenia posar un contrapunt al procés, impulsat per alguns sectors de la política partidista, d’una segona transició que persegueix el “perfeccionament” de l’anterior: ruptura formal amb el passat feixista, rescabalament simbòlic de les víctimes, reescriptura de la història com a lluita entre feixisme i democràcia republicana. Segona transició que deixa intactes els privilegis de les classes dominants, segueix garantint una substancial impunitat als criminals de guerra, no qüestiona les estructures d’estat heretades del franquisme i òbviament nega la lectura del conflicte social en la segona República y de la Guerra Civil del 36/39 en clau revolució/contrarevolució.

En realitat, què ha passat:

 

Continua llegint

Publicat dins de Memòria, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Juliana i els Robots

De ben segur hi haurà qui consideri fruit d’infantilisme extremista la meva reacció a la publicació per part d’Icària (històrica editorial progressista) d’un llibre-entrevista d’un dels fundadors de la revista “crítics”, en Roger Palau, amb l’Enric Juliana, director de La Vanguardia, opinionista en nòmina del grup Godó, ex comunista i, pel que sembla, nou referent del pensament feble que està tenint molta predicació entre part de l’esquerra neoinstitucional.

Per tant m’explico: no sóc un sectari que considera que un intel·lectual liberal no pugui aportar res d’interessant a la comprensió del món o del moment polític que estem vivint. Entre les meves lectures hi ha hagut sempre lloc per representants de línies de pensament radicalment oposades a la meva. Com l’Indro Montanelli, periodista sens dubte brillant, persona erudita que va ser en el seu moment “gambizzato” per les Brigades Roges. Crec de fet que és una practica sana i necessària aprendre a escoltar les veus que s’inspiren en cosmovisions diferents, no només per contrastar opinions o “conèixer l’enemic”, si no perquè la realitat és complexa i la veritat mai és patrimoni d’un àmbit ideològic, per molt coherent que sigui amb els teus valors i desitjos.

El problema, en el cas que ens ocupa, és un altre. Diversos, de fet.

 

Continua llegint

Publicat dins de Debat | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Silenzi

“..per il femminismo egemonico le musulmane non esistono come donne… “

Ormai è un’abitudine. Impossibile criticare nessun aspetto d’una cultura complessa e attraversata, come tutte, da contraddizioni e conflitti. E impossibile tacere, rifiutare di entrare in polemiche fra cosmovisioni negatrici dei tuoi principi. Ti giudicano e ti condannano. Non per dissidente, eretico o inconformista. No. Come laico o  femminista.

È un meccanismo antico. La peculiarità, oggi, è che parte di questa caccia alle streghe ideologica è penetrata nel cuore dei movimenti di trasformazione sociale. Via pubblicazioni, radio, riviste, congressi, conferenze, corsi universitari, video, blog e web. E ne sono la punta di lancia persone che si autoproclamano rappresentanti di una comunità vittimizzata.

Spicca la virulenza degli attacchi contro due pilastri storici della sinistra: il femminismo e la laicità.

Gli atei e gli agnostici, le femministe (definite eurocentriche, bianche, egemoniche) sono il bersaglio degli attacchi tanto per le loro opinioni come per i loro silenzi.

Continua llegint

Publicat dins de Debat | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Comunicat de membres del col·lectiu “som 27M” en el 6è aniversari del desallotjament de Plaça Catalunya

 

Felip Puig com Al Capone??

Ja fa sis anys del dia en que un centenar d’emissaris del llavors conseller d’interior Felip Puig van “netejar” a cops de porra i de pilota de goma plaça Catalunya de la gent que s’hi havia acampat. El cap dels mamporreros del sistema acabava així amb una de les expressions de participació política més innovadores i estimulants de les últimes dècades.

Més d’un centenars de ferits, robatori d’objectes personals, violació de drets fonamentals de reunió i manifestació. Sense cap ordre judicial. Sense ni tan sols la mala excusa de l’alteració del marc habitual de convivència ciutadana. Perquè si.

Felip Puig i els seus matons van violar, davant de càmeres de mig món, a més dels nostres drets, una quantitat ingent de lleis, i ho van fer amb la tranquil·litat de qui sap que té la impunitat garantida… Ja ho havia dit el molt poc honorable Conseller, no feia gaire: “aniré  fins on m’ho permet la llei i més enllà”.

6 anys després ja podem afirmar que pel que feia als delictes contra la llibertat, la dignitat i la integritat física de les persones, la banda del Puig tenia raó: la fiscalia ni s’ha pres la molèstia de treure el nas en la causa, i les 57 atonyinades querellants, amb les seves sacrificades advocades, han recollit – després d’una feina titànica de recopilació de proves, testimonis, estudis jurídics – només un grapat de desaires i humiliacions. Per a l’aparell judicial som una nosa, quelcom que prefereixen ignorar, i de fet ignoren.

Tanmateix el Puig no va saber valorar, pel que sembla,  la diferencia que hi ha entre agredir, amenaçar i ferir dissidents i ficar la mà al calaix. El primer delicte – ha quedat clar i palès – és considerat una fotesa per governants, policies i jutges… El segon … depèn: pot passar, com està passant, que una pràctica generalitzada i universalment admesa de corrupció esdevingui arma llancívola en les pugnes entre poderosos.

I així estem, la gent que es va querellar per la brutalitat patida el 27 M de fa sis anys a plaça Catalunya: esperant que, com Al Capone, el Felip Puig acabi pagant un preu no pels seus delictes de sang, si no per haver fet anar – massa confiat – comptabilitats paral·leles o relacions a cops de sobre.

Minsa satisfacció, que ens permet tanmateix abocar el mateix menyspreu al capdamunt tant dels autors directes dels atacs als nostres drets i cossos, com del sistema (judicial, administratiu, policial) que promou el tractament repressiu de les formes de protestes i d’organització autònoma del poble.

Aprofitem tanmateix aquest sisè aniversari per fer una crida a l’autodefensa: la policia ens ataca, les lleis ens discriminen, la premsa ens criminalitza, els jutges ens consideren ciutadans de segona. La conclusió, l’única conclusió lògica és que si volem exercir els nostres drets polítics, les nostres llibertats, ens hem de preparar per defensar-nos.

Preneu nota, periodistes que condemneu la violència de qui protesta: és a vegades la legítima reacció a les agressions del poder i l’únic camí per fer sentir la pròpia veu i protegir la incolumitat dels teus.

Membres del col·lectius “Som 27M”

 

 

Publicat dins de Repressió | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari